Amb
motiu de complir vuitanta-tres anys vaig pensar i començar a
escriure la continuació del què us vaig dir que creia, quan us vaig
informar del continggut fet públic a aquesta web de "Déu
segons jo".
Ara
pensava donar algunes explicacions sobre en què i el què he pensat
i penso, intentant, potser, justificar algunes de les meves actituds,
però em vaig aturar a temps en veure que m'enrotllava amb excés i
en lloc d'entendre'm millor encara em comprendrieu menys.
En
realitat al final havia de transmetre-us un missatge, un consell a
vosaltres i als vostres, si els hi voleu trasal·ladar si, i quan, ho
creiue adient.
El
consell és: Penseu lliurement, com vosaltres volgueu pensar i
creieu, també lliurement, en el que vulgueu creure, però penseu i
cregueu en quelcom, i actueu d'acord amb les vostres idees i ideals.
Respecteu
el que puguin pensar i creure lliurement els altres, sempre que els
seus actes no siguin contradictoris amb el que diuen que pensen i
creuen.
Apreneu
de tot i de tothom allò que lligui amb el que penseu i cregueu, però
recomano no "seguir" cap idea ni persona, accepteu-los, si
voleu, però mai en sigueu seguidors incondicionals.
Accepteu
que altres vulguin i defensin per a ells i els seus les llibertats i
drets que vulguin, però que mai privin a ningú de les seves, ni a
vosaltres de les vostres.
I
una recomanació a les dones: Cregueu que sou les escollides de Déu
per, a la terra, donar continuitat a la seva obra, al Big-Bang, que
ara com ara no sabem ben be, al detall, com ha evolicionat.
Les
femelles, dels mamifers, són l'element principal i els mascles tan
sols un element secundari, necessaris, però complementaris; la dona
engendra, genera, pareix, nodreix, educa i ensenya a estimar al la
seva descendència, al ser humà, i l'home, l'Adam inventat per
mascles malvolents, n'és l'element secundari, i de tergiversar
aquesta, per mi, veritat, han nascut, crec, moltes mentires
imposades.
Ni
la sabiduria, la intel·ligència, l'empreneduria; el pensament, les
arts o els oficis d´homes o de dones, han portat a la humanitat a om
és ara. Tot ho debem a les mares que ens han parit, mascles i
femelles, i a les circumstàncies; homes i dones; ni gays ni
lesbianes ni pederastes. I les dones que, les que han pogut, han anat
aportannt, creant, sers humans generació rere generació, fins a ser
el que ara som.
Tots
aquests ser humans, segons les seves capacitats i circumstàncies han
aportat, cada un, quelcom, poc o molt, durant molts anys de llurs
vides o tan sols en un breu instant de vida, o inclús els nonats,
com Sant Ramon que celebro avui, 31 d'agost de 2016. Les nopstres
vides són un breu instant en la evolució de la gumanitat. Rès del
que ara passi és trancendent per l'Univers o la Humanitat, per Déu.
dimecres, 31 d’agost del 2016
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)