Què he pensat i què crec

1. Aquest blog és públic, i el que ara escriuré ho faig per vosaltres, els fills a qui us he facilitat que trobeu aquest blog, però pot seguir públic perquè, tot i no voler convèncer ningú, no n'he fet ni faig proselitisme, crec que tampoc em cal amagar el que he pensat i crec.
2. He pensat ara intentar explicar-ho millor, més clar i planer, perquè he escrit una Memoriae causa de familiars i gairebé autobiografia meva i aquesta faceta no l'he desenvolupat allà. Segueixo pensant el que vaig esbossar des de la primera entrada al iniciar aquest blog i recomano que abans de seguir llegint mireu les entrades precedents, des de la primera a la darrera.
3. Al igual que jo vaig cercar la meva veritat, demano que cada u, vosaltres fills i tothom cerqui la seva i cregui en ella. Crec que és necessari creure.
4. Hi ha molta gent, del poble menut i també lletrat i savis, que han interpretat Déu sempre parcialment. N'han vist tan sols una petita part, com les formigues interpretant un elefant, explicant-lo a les altres. Totes tenen raó, per separat o en grups; la seva explicació serà correcta pel que han vist però cap d'elles ha vist l'elefant.
5. Citaré tan sols uns exemples més propers a la nostra cultura occidental i cristiana, però en podeu trobar d'iguals arreu, en altres temps, cultures i creences.
6. “Abans no hi havia res, tan sols Déu, que és el Creador de tot”, “Va anar creant l'univers progressivament”, “Un sol Déu i Tres Persones: Pare, Fill i Esperit Sant”, “Va crear l'home a la Seva imatge i semblança”, “Si demaneu amb fe i perseverança, ho aconseguireu” , “La fe mou muntanyes”, “Jesucrist, Déu nascut de mare”...
7. Confesso, i ho he dit personalment, que penso que l'església catòlica romana és la inventora del sistema de franquícies i la que ho ha sabut fer millor al llarg de segles i arreu del món. Ha anat adaptant les seves ofertes a les necessitats dels temps i dels llocs, treien noves ofertes i promocions, Sagraments, Virginitats, Sants, Icones i preus, però ho accepto, jo no hi crec però que cregui que és la seva veritat, que ho faci... i compleixi, com si vol creure en una altra oferta, que lliurement trii i accepti com a bona. Sempre he respectat als creients, però no en els instal·lats i manaires.
8. I què és el que jo crec? Preneu-ne el sentit, el significat global, no en el sentit literal de cada paraula que l'home ha inventat per explicar altres coses, i que jo prenc per intentar explicar i perquè no en sé més.
9. Que hi ha un Déu, que no pot estar en un univers il·limitat i sempre expandint, i tampoc pot estar fora d'ell, i per tant L'UNIVERS ÉS DÉU.
10. Que és veritat que Som a la Seva Imatge i Semblança, perquè naixem, estem i vivim en Ell.
11. Som fills de Déu. Som fractals de Déu, perquè hem nascut en Ell a la seva imatge i semblança, igual que Jesús, que potser va ser el primer en saber-ho i per això li deia Pare, i n'era Fill, com nosaltres mateixos; tots els humans.
12. I per això, som capaços de fer miracles; si ho creiem i demanem qualsevol cosa i ens ho proposem amb fe i insistència, comencem a fer el miracle, o no.
13. Efectivament, crec que abans no hi havia res més que Dèu, diguem que dos del que ara en diem cèl·lules haploides, gàmeta, i que una fos immaterial, com l'èter, la matèria interestel·lar d'ara i l'altre, una substància corpòria, material, física, continent de tots els elements que hem anat descobrint, la que en diem taula periòdica dels elements. Diguem que són l'esperit i la matèria; la dona i l'home humans, fractals de Déu. Que aporten un gàmeta femení, l'òvul, i un gàmeta masculí, l'espermatozoide. I ens manca la tercera persona de Déu, l'Energia, que fa que les altre es fusionin i donen lloc a un Zigot, que comença seguidament la constant segmentació, el BIG BANG! L'espai interestel·lar i tots els astres, segments del gàmeta físic inicial i tot controlat per l'energia.
14. I al igual que la creació de l'Univers i la Vida ve d'un acte d'amor de Déu, els humans venim a la vida, comença el nostre Big Bang amb la gestació per un acte d'amor, el sexual, amb la unió d'una dona i un home, d'una femella i un mascle o dels seus gàmeta ensems amb l'energia, l'amor. I amb en nàixer i mort de les generacions, la constant evolució humana.
15. I al igual qye en l'univers hi ha matèria fosca, els forats negres, a la nostra vida humana hi ha la mort, de la matèria que desapareix.
16. Però nosaltres, els humans, amb tothom i cada u que hem interaccionat li hem deixat una emprempta de més o menys intensitat, és l'halo, un aura que tots tenim al nostre entorn humà, que no emanem, que acumulem, la rebem dels altres, del que hem anat aprenent d'altres, dels seus exemples, de les seves lliçons, de l'amor i l'amistat que n'hem rebut, i això perdura en cada u de nosaltres, és el que ha format la nostra personalitat i ens fa ser i actuar d'una manera o una altra.
17. Quan cada u de nosaltres traspassa a l'altra vida, el seu halo, el seu aura, l'esperit que ha rebut d'altres, torna a la matèria interestel·lar, segueix en Déu, però el seu esperit segueix viu i actiu en l'aura dels altres amb els qui ha conviscut i influit més o menys mentre vivia.
18. No sé si aquestes reflexions us aportaran claredat o foscor, però he cregut que ho havia de dir, que no havieu de seguir ignorant el que he cregut i crec, amb tota tranquil·litat d'esperit. Em vaig esforçar en cercar la meva veritat i crec que l'he trobat, i si m'he equivocat, doncs n'acceptaré les conseqüències. Vosaltres seguiu les vostres vides en les que he procurat no influir conscientment. Sabeu els que ho sabeu, si m'heu llegit, si en voleu parlar, feu-ho, si voleu pensar i callar, feu-ho, si ho voleu compartit, amb qui sigui, feu-ho també. Us estimo.